Més de festival en festival

Al blog de la Cia. de Jocs l’Anònima he introduït una entrada referida als dos darrers festivals de jocs que hem tingut la sort de poder-hi anar.

Quan vem crear l’associació Companyia de Jocs l’Anònima teníem clar que un dels objectius que perseguíem era conèixer gent i conèixer món a través del joc. De fet hem fet del turisme lúdic la nostra manera de viatjar, de trobada en trobada, de festival en festival, de joc en joc. Arreu hem conegut gent que compartia la mateixa visió del món que nosaltres: un món on s’hi juga sempre, un món a on el joc esdevé eina d’unió de pobles, des de les seves semblances i les seves diferències.

Si viatgeu arreu fixeu-vos a que juga la gent i entendreu una mica millor la seva cultura.

A VIATJAR I A JUGAR!!

La Patum amb uns bascos

Fa anys, molts anys que afirmo que la Patum és la millor festa que conec. Cada any pujo a viure-la amb els bons amics berguedans que ens acullen magistralment. Sempre m’ho miro des del mateix lloc i sempre salto els Plens, només el Plens, però ja en tinc prou per a carregar-me d’energia fins a la següent Patum. La música, els colors, la gent, tot plegat la fan una de les millors festes del món. No vull traduir l’article a l’anglès, de fet no ho faig mai, per que si la Patum encara viu amb molta gent però sense morir d’èxit és perque els turistes no apareixen, no l’han descobert encara, i tant de bo no la descobreixin mai. Us imagineu la Patum amb noies ensenyant els pits a collibé de forts ianquis com passa a Iruña per sant Fermí? Per un costat estaria bé per incomodar al bisbe que ha recuperat la processó, però per altre costat, i com diria en Jordi Pujol: Això ara no toca. No he escrit mai sobre la Patum, si ho faig enguany és per la següent anecdota. Aquest any han vingut uns amics i amigues bascos, bizkaiarres. Després del salt de primer salt de Plens d’un d’ells, en sortir, i amb els ulls brillants d’emoció exclamà: ¡ESTO ES SALVAJE!

. Si senyores i senyors la Patum és salvatge, i meravellosa i potent i màgica.

Les 4 guites

I a més a més enguany hem viscut la Patum infantil. Senzillament fantàstica. Les fotos que acompanyen l’article són del moment històric on a la plaça s’hi ajunten per primer cop les quatre guites, les dues d’adults i les renovades guites infantils. La seriositat amb que es celebra la Patum Infantil impressiona. No es tracta d’una estracanada, d’una cosa ridícula,  res d’això, és tota una Patum amb tots els ets i uts per a que els infants també gaudeixin de la festa, a la seva mida. L’Òscar Garcia, estudiós del joc popular i tradicional, i de la Patum Infantil te claríssim que això garanteix el futur de la festa. Per a mes informació podeu anar al següent enllaç http://www.festes.org/arxius/patuminfantil.pdf

Ja s’hi val!

Per acabar recomano anar a dinar al restaurant de la bona amiga Neus a Gironella anomenat Ja s’hi val! Parada obligatòria pels que ens agrada menjar i jugar. No us perdeu detall de la decoració lúdica, ni els guisats i flams fets per la tieta.

VISCA LA PATUM!

Sobre victòries i derrotes

Aquest cap de setmana del 16 al 18 de maig ha estat un cap de setmana dolent per a la culerada, i no deixaré escrit el per què, qui ho vulgui saber que consulti les hemeroteques. Passar de ser els millors del món a no ser-ho hi ha un bon tros. Però analitzem molt ràpidament el que ha passat aquest any:

Canvi obligat i sobtat d’entrenador per malaltia, i finalment trista mort; persecució fiscal als dos cracs del club; lesions llargues de dos capitans; dimissió sobtada del president, pressió de la UEFA contra la política de la Masia, “la caverna”, … En voleu més? Quin club pateix tot això en una temporada i malgrat tot competeix fins al final?

D’acord que s’han fet coses malament però, us imagineu si només ens haguéssim limitat a jugar i que ens deixessin jugar?

El Barça ha estat i és quelcom més que un club de futbol, encara que a molts no els agradi. Per què si no ens van afusellar el president els feixistes? I com a símbol que és de moltes lluites pateix i patirà tota mena d’entrebancs. Ja ho diuen els savis, per que el Barça guanyi ho ha de fer per molta avantatge, si no no hi ha res a fer.

Ens queda lluitar i aguantar, i gaudirem de les victòries i patirem les derrotes.

Carnavals de muntanya

Carnaval o Carnestoltes, enguany ens ha arribat gairebé sense adonar-nos-en, de puntetes, però quan esclata la seva presència omple tot l’espai públic. Hi ha moltes maneres de celebrar Carnestoltes. A Barcelona, on enguany la festa vol recuperar part de l’essència tradicional, els mercats municipals es guarneixen i les venedores es disfressen cada dia. Una altra manera seria el que anomenariem Carnaval de costa. A poblacions com Platja d’Aro es celebren unes rues ben sonades. A Sitges i Vilanova Carnestoltes esdevé gairebé la festa principal i la transgressió i la tradició conviuen per igual.

Però vull destacar els carnavals de muntanya, per poc coneguts i per autèntics. Al llarg del Pirineu es conserven manifestacions carnavaleres que han pervingut sense gaire alteració. D’altres s’han recuperat però amb molta cura i carinyo. De totes elles la més coneguda és la festa que es fa a Bielsa. Tot l’imaginari que apareix: osos, trangas, madamas,… basa la festa en el contrast, el lluïment d’unes, les madamas, amb la ferotgia d’altres, els osos i les trangas. Èssers que s’apoderen de la població i en fan el seu domini particular i sotmeten a tothom, nadiu o visitant, a la seva “tirania”.  Una festa que cal veure i viure per entendre millor la relació, home/ natura i bellesa/ lletjor.

Adjunto l’enllaç a la web de l’ajuntament de Bielsa on ho teniu tota la informació. Ah! a més a més l’entorn del Pirineu és fantàstic.

 http://www.bielsa.com/

Tot cantant i comprant

Ja fa uns anys que el Tradicionarius organitza unes matinals als mercats de Gràcia de Barcelona.

Una ocasió única i immillorable per comprar i cantar alhora. La música d’arrel sempre ha estat present a totes les ocasions: a les festes, al treball, per celebrar alegries i fer fugir les penes.

El dissabte 18 de febrer a partir de les 11’30, al mercat de la Llibertat de Gràcia, pça. de la LLibertat 27 (FGC estació Gràcia, Metro Fontana) amb el nom: La Filomena se’n va al mercat: cançons per tenir la sardina fresca, enguany Els Ministrils del Raval actuem, tot oferint un repertori fresc, sense electrònica, és a dir “unplugged” que dirien el moderns, vaja com abans.

Vull compartir aquest esdeveniment amb tots vosaltres doncs serà la primera vegada que canti i toqui un instrument en públic, vaja no es ben bé veritat, és la primera vegada que canto i toco un instrument davant un públic de carrer. Sort en tinc que la resta del grup són uns professionals de l’alçada d’un campanar.

Bé, veniu, compreu llardons, botifarra d’ou, coses greixoses i llardoses que s’apropa la Quaresma i si entre mig de les compres escolteu alguns esgarips, podeu afegir-vos a la comitiva i cantar amb nosaltres.

SOM-HI!

Per Santa Eulàlia, juga!

Cartell Jocs dissabte 11 febrer 2012 1x

 

Per Santa Eulàlia, juga!

L’11 de febrer és Santa Eulàlia, la festa d’hivern de Barcelona ciutat. La festa petita que diem.
Però està clar que aquesta santa, representada per una jove, i que perdé el patronatge de la ciutat a favor de la Mercè, gaudeix de molt predicament arreu del país. La quantitat de Eulàlies, Laies que hi ha així ho demostren.
Una bona manera de celebrar la festa de la santa jove és jugant.
La Casa dels Entremesos, i la plaça de les Beates són l’immillorable escenari per fer una matinal de jocs tradicionals, dels de sempre: Cursa de pedres, cursa de sacs i de bandolers, baldufes, gomes de saltar, …
La Companyia de Jocs l’Anònima plantarem aquest cop uns quants elements que convidin a jugar. Després ja es feina vostra, dels que ens visiteu, amb els que volem compartir cultura popular i joc.
Si veniu tindreu l’oportunitat de redescobrir aquest racó de la ciutat d’una manera lúdica.
LA LAIA JUGA

Festes, festestes i festasses

Reconec que he estat massa temps sense escriure. No tornarà a passar!
Però si m’accepteu l’excusa, en tinc dues de fet, ha estat un període de festes, festetes i festasses. Des de Tots Sants, fins a finals de gener, i més enllà però de moment aquí m’aturo, el calendari se m’omple i se’ns omple d’esdeveniments i trobades lúdic festives. No em faré extensiu, esmentaré les més importants, insisteixo, sense ànim de disculpar-me però si de justificar-me:
Novembre:
– Fira d’espectacles d’arrel tradicional de Manresa, els Ministrils del Raval vam presentar un nou espectacle. Un repàs musical pel calendari festiu.
– Festival de jocs del Clot: on amb la Cia., veure entrada en blog de la mateixa, vam participar amb un espai de jocs.
– Fira joc a joc a Tona: on també vam organitzar tallers de jocs.
Desembre:
– Pont de la Puríssima: París bé s’ho val
– Festes de Nadal: menjar, jocs, família, amistats, menjar, família, jocs, amistats, amistats, menjar, família, jocs, amistats … hi ha alguna cosa més?
Gener:
– Reis d’Orient: quan hi ha canalla petita a les famílies, encara perdura la màgia.
– Sant Antoni: a Ascó com sempre.
Com veieu tot plegat: festes, festetes i festasses.

Per cert: VISCA SANT ANTONI!!!!

Morir a tota velocitat

Avui les notícies esportives m’han colpit, ha mort en Marco Simoncelli, l’extravagant corredor de moto GP amb un cabell més que curiós. Tenia només 24 anys i encara que avui quedi malament dir-ho era la crónica d’una mort anunciada. El seu estil de conducció havia fet que molts companys de cursa haguessin avisat de que algun dia provocari algun accident, i ves per on, ha estat el seu accident, i no precisament per culpa seva.
Quan una persona puja delt d’un vehicle i agafa velocitats increïbles sempre està exposat a que li passi quelcom. A partir de certs nivells esportiu, ens oblidem que els cossos són mortals, que tenen límits. Anar sempre al màxim, sigui velocitat, sigui força, sigui el que sigui no pot ser bo.
Comento aquesta notícia amb el cor encongit per la mort d’un jove, però que ens ha de servir per reflexionar: a quina velocitat volem viure? el joc i l’esport han d’anar al límit? El joc popular i tradicional no entén d’aquestes velocitats, però entén de la mort d’un jove.

Ludívors i ludívores

El bon amic Màrius Serra, em permeto dir-li bon amic per què malgrat no ens veiem massa hem compartit barri, llibreria de capçalera, xerrades, bones i males estones.
Doncs això, el bon amic Marius Serra va inventar el terme Verbívor referit a aquelles persones que s’alimenten de paraules. Un dia, després de la presèntació a Xoc de la primera edició de Verbàlia, com trobem a faltar a la Conxa i els seus llibres i tès, vam quedar-nos xerrant una estona, amb el també amic Oriol Comas, sobre com ens havien d’anomenar els que ens alimentàvem de jocs. Evidentment que la primera parula que va sortir va ser “ludòpata” però  va ser ràpidament descartada per motius obvis. Tot seguit, i fent un joc de paraules dels que li agraden a en Màrius vaig comentar que podríem anomenar-nos “ludívors”.

Definició de ludívor/a: persona que necessita el joc, sense que esdevingui patológic, per a alimentar-se.  Es capaç de desplaçar-se centenars de quilòmetres per a practicar la seva afició. Li provoca alèrgia la inactivitat i la tristesa.
Ludívors famosos: tu i tu i tu i…

Si has arribat a aquesta pàgina és que potser també ets un ludívor o ludívora, ets o no ets?

Per cert no us perdeu la web http://www.verbalia.com/

Aquesta entrada vol ser un reconeixement a en Màrius Serra i la seva família i a la Llibreria Xoc i a la Conxa.

Festival de jocs al Clot

Els amics de l’associació Xaquiquipugui, són una colla de gent valenta que en plena crisi s’atraveixen a organitzar un festival de jocs a Barcelona. Una iniciativa que mereix tot el nostre reconeixement. Per realitzar el seu projecte fan una crida a tota la comunitat juganera. Us adjunto la seva demanda amb les seves pròpies paraules:

 “Bones a tothom!!!,
Com bé deveu saber estem organitzant el Primer Festival de Jocs Populars i tradicionals QUE T’HI JUGUES? a Barcelona.

Aquest és un projecte autogestionat, que neix de l’energia d’un grup de persones que creiem en el joc al carrer com a eina d’aprenentatge,de socialització, patrimoni cultural dels pobles i espai de llibertat.
Tot i que treballem voluntàriament el projecte genera una sèrie de costos d’infraestructura, muntatge i difusió.

Es per això que necessitem la vostra ajuda per difondre el nostre projecte des de VERKAMI (pàgina de micro-mecentage de projectes artístics i socials) al màxim de gent possible.
Però, què és Verkami??

És la manera de participar econòmicament a la mida de cadascú i convertir-vos així en mecenes del projecte.
Per a que us feu una idea les aportacions són des de 5 euros, i per a cada aportació hi ha un obsequi.
Us enviem l’enllaç on trobareu més informació del projecte i com col·laborar-hi.
bloc del Festival
Què t’hi jugues ?
1er Festival de Jocs Populars i Tradicionals al Parc del Clot
12 de novembre de 2011
Organitza: Associació cultural Xankikipugui
Tf 672.38.37.86 / 608.32.25.77