El bon amic Màrius Serra, em permeto dir-li bon amic per què malgrat no ens veiem massa hem compartit barri, llibreria de capçalera, xerrades, bones i males estones.
Doncs això, el bon amic Marius Serra va inventar el terme Verbívor referit a aquelles persones que s’alimenten de paraules. Un dia, després de la presèntació a Xoc de la primera edició de Verbàlia, com trobem a faltar a la Conxa i els seus llibres i tès, vam quedar-nos xerrant una estona, amb el també amic Oriol Comas, sobre com ens havien d’anomenar els que ens alimentàvem de jocs. Evidentment que la primera parula que va sortir va ser “ludòpata” però va ser ràpidament descartada per motius obvis. Tot seguit, i fent un joc de paraules dels que li agraden a en Màrius vaig comentar que podríem anomenar-nos “ludívors”.
Definició de ludívor/a: persona que necessita el joc, sense que esdevingui patológic, per a alimentar-se. Es capaç de desplaçar-se centenars de quilòmetres per a practicar la seva afició. Li provoca alèrgia la inactivitat i la tristesa.
Ludívors famosos: tu i tu i tu i…
Si has arribat a aquesta pàgina és que potser també ets un ludívor o ludívora, ets o no ets?
Per cert no us perdeu la web http://www.verbalia.com/
Aquesta entrada vol ser un reconeixement a en Màrius Serra i la seva família i a la Llibreria Xoc i a la Conxa.
victorbaroja 