Morir a tota velocitat

Avui les notícies esportives m’han colpit, ha mort en Marco Simoncelli, l’extravagant corredor de moto GP amb un cabell més que curiós. Tenia només 24 anys i encara que avui quedi malament dir-ho era la crónica d’una mort anunciada. El seu estil de conducció havia fet que molts companys de cursa haguessin avisat de que algun dia provocari algun accident, i ves per on, ha estat el seu accident, i no precisament per culpa seva.
Quan una persona puja delt d’un vehicle i agafa velocitats increïbles sempre està exposat a que li passi quelcom. A partir de certs nivells esportiu, ens oblidem que els cossos són mortals, que tenen límits. Anar sempre al màxim, sigui velocitat, sigui força, sigui el que sigui no pot ser bo.
Comento aquesta notícia amb el cor encongit per la mort d’un jove, però que ens ha de servir per reflexionar: a quina velocitat volem viure? el joc i l’esport han d’anar al límit? El joc popular i tradicional no entén d’aquestes velocitats, però entén de la mort d’un jove.

Aquesta entrada s'ha publicat en Rdico deportiveseflecions lu, Reflexions ludico deportives, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s