Carnaval o Carnestoltes, 
enguany ens ha arribat gairebé sense adonar-nos-en, de puntetes, però quan esclata la seva presència omple tot l’espai públic. Hi ha moltes maneres de celebrar Carnestoltes. A Barcelona, on enguany la festa vol recuperar part de l’essència tradicional, els mercats municipals es guarneixen i les venedores es disfressen cada dia. Una altra manera seria el que anomenariem Carnaval de costa. A poblacions com Platja d’Aro es celebren unes rues ben sonades. A Sitges i Vilanova Carnestoltes esdevé gairebé la festa principal i la transgressió i la tradició conviuen per igual.
Però vull destacar els carnavals de muntanya, per poc coneguts i per autèntics. Al llarg del Pirineu es conserven manifestacions carnavaleres que han pervingut sense gaire alteració. D’altres s’han recuperat però amb molta cura i carinyo. De totes elles la més coneguda és la festa que es fa a Bielsa. Tot l’imaginari que apareix: osos, trangas, madamas,… basa la festa en el contrast, el lluïment d’unes, les madamas, amb la ferotgia d’altres, els osos i les trangas. Èssers que s’apoderen de la població i en fan el seu domini particular i sotmeten a tothom, nadiu o visitant, a la seva “tirania”. Una festa que cal veure i viure per entendre millor la relació, home/ natura i bellesa/ lletjor.
Adjunto l’enllaç a la web de l’ajuntament de Bielsa on ho teniu tota la informació. Ah! a més a més l’entorn del Pirineu és fantàstic.
victorbaroja 