Aquest cap de setmana del 16 al 18 de maig ha estat un cap de setmana dolent per a la culerada, i no deixaré escrit el per què, qui ho vulgui saber que consulti les hemeroteques. Passar de ser els millors del món a no ser-ho hi ha un bon tros. Però analitzem molt ràpidament el que ha passat aquest any:
Canvi obligat i sobtat d’entrenador per malaltia, i finalment trista mort; persecució fiscal als dos cracs del club; lesions llargues de dos capitans; dimissió sobtada del president, pressió de la UEFA contra la política de la Masia, “la caverna”, … En voleu més? Quin club pateix tot això en una temporada i malgrat tot competeix fins al final?
D’acord que s’han fet coses malament però, us imagineu si només ens haguéssim limitat a jugar i que ens deixessin jugar?
El Barça ha estat i és quelcom més que un club de futbol, encara que a molts no els agradi. Per què si no ens van afusellar el president els feixistes? I com a símbol que és de moltes lluites pateix i patirà tota mena d’entrebancs. Ja ho diuen els savis, per que el Barça guanyi ho ha de fer per molta avantatge, si no no hi ha res a fer.
Ens queda lluitar i aguantar, i gaudirem de les victòries i patirem les derrotes.